Quan val la reincidència?

Quan val la reincidència?

El govern català decideix retallar la jornada laboral i el sou a més de 75 % del personal de tractament de serveis penitenciaris.

Diuen que el que no pot la filosofia ho pot l’economia. Parlem d’economia doncs.

Retallar arbitràriament surt molt car.

S’estima que el cost d’un intern penitenciari s’ha situat a la última dècada entre uns 60 i 90 € dia. Això situa el compliment d’1 any de condemna entre els 21.900€ i els 32.850 euros. Una condemna de 4 anys es situaria entre 87.600 i 131.400 euros i una condemna de 8 anys entre 175.200 i 262.800 euros._(*)

Hi han estudis que remarquen  que la posada en llibertat definitiva des de llibertat condicional, redueix la reincidència al 15%. Si un intern acaba la seva condemna des de compliment ordinari, la reincidència arriba al 45% ₍₂₎.

Des de l’any 1995 l’enduriment del sistema punitiu i la presència d’un important populisme punitiu tant als mitjans com el discurs polític, ha comportat un seguit de reformes legislatives que fins l’any 2011 han fet que a l’estat espanyol i a Catalunya s’hagin incrementat tant les entrades a presó com la durada de les penes arribant a ser la segona, i en ocasions primera taxa, més l’elevada de la UE₍₁₎. Davant d’aquestes taxes de població penitenciària i durada de les penes la política penitenciària i el model és una decisió estratègica des del punt de vista social i econòmic.

Continuem :  Argumentaré el meus motius de perquè.

 

*Les xifres econòmiques són xifres estimades resultant de repercutir costos dels sistema penitenciari per nombre d’interns, fent-se servir per estimar costos en termes de despesa més que en termes de factura detallable. Les farem servir per fer veure la rellevància de les decisions respecte el model d’execució penal i polítiques criminals.  

1. 1.        Dades de taxa penitenciària. Pàgina 3 del butlletí estadístic. 152 interns per cada 100.000 habitants.
2. 2.        Estudi de reincidència on es refereix científicament una valoració interfactorial de la reincidència.

Quan val la reincidència? núm 2.

Del dicho al hecho no puede haber trecho!

El model penitenciari català ha apostat des de que té competències, per un sistema on el tractament penitenciari sigui eix principal. La Consellera de Justícia de la Generalitat no fa gaire que ho va tornat a afirmar. _{(1. Magnituds d’un model penitenciari propi)}

Són molts els estudis criminològics que atribueixen una correlació entre tractament penitenciari i atenuació o rebaixa de la reincidència delictiva. Establint-se com a binomi rellevant al respecte_.

Així, perquè deteriorar el col·lectiu de tractament de serveis penitenciaris?

L’informe estadístic a partir del que s’expressen les declaracions ₍₁₎, determina que el 24,67% de la població penitenciària classificada compleix condemna en règim de semi llibertat i un 9,6% en llibertat condicional. Actualment doncs, descomptant una xifra d’entre 18 i 19% de població preventiva, la població penitenciària que estaria complint condemna en règim ordinari i règim de seguretat seria del 47%.  

Es desprèn de les declaracions dela Consellerade Justícia, que en aquest model, tenen un pes important els programes de tractament. S’expressa que un 88% dels interns han participat en programes de rehabilitació, així com una taxa del 30% de població han realitzat permisos penitenciaris.

Segons l’estudi sobre reincidència esmentat, es considera que la taxa de reincidència entre els intern que surten de llibertat per compliment de data definitiva és de 44.3% i la taxa de reincidència entre els interns que acaben la condemna en llibertat condicional és del 15.6 %. _(2).

Si tenim en compte el paper determinant dels programes de tractament alhora d’obtenir permisos penitenciaris, la presència d’una cadena de permisos com a pas previ a l’accés a tercer grau i la presència del requisit de classificació en tercer grau com a requisit necessari per obtenir la llibertat condicional, es pot establir una certa relació respecte la importància de la intervenció del personal de tractament en aquest model.

Seguim…

Quan val la reincidència? núm 3.

Quins costos pot tenir un canvi de paradigma al respecte?

Reprenem dades econòmiques.

Cost d’un dia  de condemna d’un intern penitenciari: entre 60 i 90 euros dia

Cost d’un any de condemna d’un intern penitenciari : entre  21.900€ i els 32.850 euros

Cost d’una condemna de 4 anys d’un intern penitenciari: entre 87.000 i 131.400 euros

Cost d’una condemna de 8 anys d’un intern penitenciari: entre 175.200 i 262.800 euros.

Plantejament.

Si prenen com a referència el cost per intern, la variable 100 interns, durant un any de condemna, ens resulta una xifra de despesa d’entre 2.555.000 € i els 3.285.000.  Aquesta xifra econòmica hipotètica seria representativa de l’augment o no de despesa en ponderació a que la taxa actual de població penitenciària que finalitza la condemna en llibertat condicional respecte el global d’interns decreixés un 1%.

Per tant, es plantejable que un deteriorament de la capacitat d’intervenció del personal de tractament o modificació de la política penitenciària que fes decréixer un 1% la població que finalitza el compliment de condemna en llibertat condicional, podrien fàcilment suposar augments de despesa per sobre de les xifra econòmica que es vol estalviar amb la retallada de sou i jornada del personal de tractament de serveis penitenciaris.

Des del punt de vista de rigor del que s’està argumentant, i tot i no presència de poder fer càlcul amb total rigor, val a dir que estem argumentant sobre una realitat criminològica del sistema penitenciari d’extrema complexitat i que la mena de conclusions que jo faig ara mateix, el que cerquen és fer una aproximació i esperonar una reflexió sobre l’error de determinades decisions polítiques, i situar cap a quina direcció s’haurien d’encaminar les decisions una situació de crisi com l’actual i cap a on no s’haurien de fer.

Retallar per retallar, No.

Continuem argumentant perquè.

Quan val la reincidència? núm 4.

Perquè empitjorar una situació ja complicada de per se. Aquesta és la manera de reduir la despesa pública?

No podem cometre errors  sota el discurs de necessitats de retallades en la mesura que situen escenaris pitjors i susceptibles de fer augmentar les despeses. _(*)

Atenuar la capacitat de treball de l’àrea de tractament implica d’una banda, un augment de estrés i conflictivitat intrainstitucional, amb la conseqüent necessitat de més despesa en vigilància i seguretat en el pressupost, i sempre en detriment de poder augmentar inversió en reinserció per l’alarma social i les necessitats que genera aquesta qüestió. Això significaria, el retorn a presons de decades passades.

Per tant la despesa es fa igual o superior, però no té els resultats desitjats per la finalitat de la pena. S’augmenta el resultat retributiu de la pena però s’atenua les possibilitats de rehabilitació i reinserció amb la conseqüent possibilitat d’augment de reincidència.

Seguim…

*Informe del síndic de greuges on contextulitza les dificultats ja l’any 2004.

Quan val la reincidència? núm 5.

Quin ha de ser el procés lògic d’un compliment de condemna?

Prendrem un pena tipus de 4 anys: entre 87.600 i 131.400 euros ₍₁₎

Un intern classificat en segon grau que evoluciona sota paràmetres del seu programa individual de tractament (PIT) redueix la necessitat de despesa institucional a un mínim de la ¼ part en termes de necessitat exigida. Mínim 21.750 euros a 32.850 euros.  A partir d’aquí els costos s’atenuen de forma important en el moment que accedeixi a tercer grau i es redueixen encara molt més les necessitats institucionals en fase de llibertat condicional. Hem comentat que els índex de reincidències en aquests casos es podien situar al voltant del 15%.

Es pot veure la diferència en una pena on el tractament penitenciari pugui ser incident, respecte una mateixa pena on no hi hagi incidència del tractament ja que comportaria aquesta despesa màxima per la pena de 4 anys entre els 87.600 i 131.400 euros en cas que l’intern surti de llibertat simplement per un compliment íntegre de la pena en segon grau. Hem comentat que els índex de reincidència en aquests casos es pot situar al voltant del 45%.

Perquè apuntem la reincidència?. Perquè en cas de reincidència haurem de sumar costos policial, judicial i de nous compliments de condemna. Des d’un punt de vista econòmic que ens interessa més? (2)

Últim argument….

 

 

1. Hem comentat al primer post de la cadena que les xifres econòmiques s’han plantejat des d’un punt de vista d’estimació de cost tenint en compte pressupostos i nombre d’interns, més que una factura detallable, però si que en tot cas serveixen per oferir la reflexió sobre la ponderació de costos en execució penal.  
2. Plantejament tècnic d’un compliment de pena circumscrit a aquesta entrada de bloc.

Quan val la reincidència? núm 6.

Més despeses !!

Altres despeses reals i circumscrites a l’esfera de la influència dels programes de tractament en quan a prevenir despeses difícilment pressupostables són, d’una banda, les relacionades amb la responsabilitat objectiva de l’administració  tan per casos de mort per suïcidis i sobredosis dins d’un sistema penitenciari, com per altres situacions que els tribunals han anat contemplant, com són els casos de reincidències durant permisos i autogoverns. La societat cada vegada té menys tolerància al risc, aquestes indemnitzacions són molt elevades. ₍₁₎

Per últim l’empresonament preventiu que actualment es situa entre el 18% i el 19%,  també genera una permanència d’interns als centres penitenciaris de forma dilatada a l’espera de realització de judicis, que en definitiva fan augmentar l’estada a presó des del punt de vista de costos, i és en aquest sentit que la inversió en millora de la justícia també té una consideració d’inversió amortitzable en aquests termes.

Després de fer un extens mapa dels aspectes econòmics dels programes de tractament al serveis penitenciaris, passem a les conclusions.

1. http://www.derechopenitenciario.com/noticias/noticia.asp?id=4226

Quan val la reincidència? fi de la seqüència.

Conclusions.

A qui es responsabilitzarà econòmica i socialment de les decisions si els resultats empitjoren?

Per què es prenen decisions de retallades en comptes d’estudiar plans d’optimització i eficiència en arres de millorar resultats del sistema penitenciari, si veiem que la inversió és amortitzable, i veiem que evita que la despesa sigui major. Per què no es mira de reduir la despesa per la via dels resultats.

Ja sabem que un sistema judicial i penitenciari col·lapsat només generen pitjors resultats i empitjora els costos per la via de la reincidència ₍₁₎

Quin model d’execució penal es desitja tenint en compte els termes socials i econòmics reals. Fomentem un sistema que sigui eficaç i doni realment cobertura a la finalitat de la pena en termes socials per sortir beneficiats també econòmicament. La despesa ha de ser útil a la seva finalitat.

La seguretat al sistema penitenciari és necessària, però el tractament és estratègic.

Retallar per retallar, NO !

Joan Galeano.

1. Informe del Síndic de Greuges

Plantejament tècnic d’un compliment de codemna

Explicació de com es planteja tècnicament un compliment de condemna.

Una pena privativa de llibertat té 2 objectius i dos finalitats.

Prevenció general i prevenció especial com objectius. El codi penal estableix quines conductes seran penades i en aquest sentit adverteix. A l’igual que quan s’ha produït el fet, la sentència judicial de condemna atorga l’equilibri des d’aquest punt de vista social amb l’establiment d’una pena. No parlo ara des del punt de vista de reparació a la víctima.

Finalitat retributiva de la pena. Concepte de retribució com conseqüència associada.  La privació de llibertat és la conseqüència retributiva de la pena. És l’aspecte de càstig en termes col·loquials.

Finalitat de la pena. Reinserció i rehabilitació de l’intern per al retorn a la societat un cop finalitzada la pena. Aquest retorn es pot fer de forma progressiva per assoliment progressiu de la finalitat de la pena, o es pot produir sobtadament per finalització temporal de la condemna i fi de la conseqüència penal, i és aquí on es produeix la diferència des del punt de vista social i econòmic.

Sota els preceptes que hem apuntat, la legislació penitenciaria estableix la durada mínima de la fase retributiva de la pena en la ¼ part de la condemna dels interns classificat en segon grau. A partir d’aquest moment es pot iniciat l’acostament a la realitat externa per mitjà de permisos penitenciaris. Actualment, aquests permisos es concedeixen, majoritàriament per evolució dins del programa individual de tractament de l’intern (PIT) i en el qual tenen un pes rellevant els programes de tractament.

Per evolució i la valoració d’aquests permisos penitenciaris en quan a compliment d’objectius psicosocials i educatius, es produirà una progressió a tercer grau, passant a una situació de semi llibertat (sortida del centre cada dia per ocupació laboral o formativa i només pernoctació al centre els dies laborables) Aquesta seria la fase de tutela institucionalment i de seguiment del seu procés de reinserció. Per últim, per evolució en aquest règim de vida l’intern podrà accedir a la llibertat condicional a partir de les 2/3 parts de la condemna o de les ¾ parts, reduint la intervenció institucional a fer un seguiment periòdic de que la reinserció es manté estable. Aquesta fase finalitza la data de fi de condemna.

Per tant des d’un punt de vista social i econòmic ens podem fer una idea de que un model de compliment de condemna on la incidència del tractament penitenciari pugui ser elevat no té comparació amb un sistema on s’accentuï una situació retributiva per atenuació del les possibilitats del tractament penitenciari.

 

 

Jurisprudència penitenciària

El Ministeri de l’Interior publica anualment un recull jurisprudencial en matèria penitenciària.

Actualment actualitzat fins l’any 2010.

Una salutació, Joan.

Link.

Població penitenciària a Catalunya

Al blog “Elpanoptic s’ha publicat una entrada sobre les línies d’actuació del Departament de Justicia en matèria penitenciària, un informe estadístic de població i una valoració de la siutació d’estrangeria.