El sistema d’indemnitzacions del nostre ordenament jurídic, a diferència de sistemes anglosaxons, declinava la balança cap a la responsabilitat subjectiva vers l’objectiva tot i l’existència d’ambdues. La nostra societat no està, o estava tant configurada vers el risc.
La responsabilitat subjectiva es centra en la figura de la culpa i la voluntat del subjecte, mentre que l’objectiva es centra en el risc. No són qüestions estèrils des del punt de vista de definició de societat. Sobre que atorguem possibilitat de risc i sobre que no.
D’un temps ençà però, la responsabilitat objectiva ha anat guanyant terreny a la nostra societat respecte les activitats de l’Administració pública, i la pressió sobre l’activitat de l’administració penitenciaria no és una excepció.
Un exemple d’això s’il·lustra a la sentència del TS on declara a l’estat com a responsable d’indemnitzar les conseqüències d’un robatori a entitat bancària per un intern que s’havia evadit durant un permís penitenciari.
Per tant, el debat subsidiari és el risc que acceptem com a societat i quines conseqüències jurídiques atribuïm a les nostres interrelacions com a ciutadans.
Se’ns dubte aquest debats de responsabilitats estan cada dia més oberts i no són, ni seran innocus en la concepció de com es planteja i s’organitza l’activitat de l’administració penitenciaria, restant vinculada a l’ineludible debat sobre la reinserció, el debat criminològic, i els aspectes de política criminal vinculats a l’execució penal.
Link a un article on s’aprofundeix sobre la responsabilitat objectiva i subjectiva.
Publicat per Juristes Criminòlegs 
